Si hi ha res que ho cura tot,
potser és l'agraïment.
Agrair-nos la victòria,
i ser agraïts en el dolor.
Agrair tant la derrota
com també la decepció.
Agrair les alegries
i agrair la glòria als cims,
també les valls i la tornada,
i agraeix també el partir.
Agrair l'acord, i la discòrdia,
on aprenc a ser el que sóc.
Agrair-ho tot, també els errors,
perquè sovint du mascareta
i mai no saps si ho és de veres
o si t'amaga un gran encert.
Agrair, senzillament,
ser prou conscients de ser agraïts,
com agraeixo jo als teus ulls
la saviesa amb que em llegeixen.