Avancem, sovint,
amb el pitjor
dels vents en contra.
Perquè és el nostre jo
el que ens repta,
la insistent resistència,
a caminar. Potser la por
a ser una mica menys nosaltres.
Aquest sí és el gran error.
Perquè, avançant,
aprenem a ser com som
i som nosaltres més encara.