Tot Prometeu
és castigat.
No hi fa res
el bé que faci.
La llum dels déus
no és bona,
per qui viu
en la foscor.
No la vol,
i la rebutja.
Claror, és la por
de fer present
el que és real.
Però res no ho és.
Tot és buit
i el temps flueix
massa de pressa.
Congelo aquí,
en el mot,
el pensament que passa.
Aquest és el meu foc,
i aquest serà el meu càstig.