En cada moment petit
dels nostres cossos,
en cada gest innocu,
allí t'estimo.

Travesso amb la mirada
el somni de tenir-te,
i en els meus ulls
es fa present la teva forma.

Com et vull...

I tasto la teva olor perfecta,
llavor d'allò que em fa estimar-te,
que penetra la nit i la foscor,
essència de tot allò que sóc.

I creix, sense mesura.
Creix a dins i creix a fora,
perseguint la llum fugaç
dels meus estels més interiors.

Com et vull...

I amb això acabo,
en la meva voluntària
presa de consciència
que, si hi ha un amor,
és allò que ens passa
per ser lliures.