Alert: Your browser does not support full functionality of our app and you may experience certain errors. We recommend that you use Chrome, Firefox or Internet Explorer Edge instead.

Pere Pèries

poesia música teatre musical narrativa

  • 45
    Subscribers

Dues mares

Si la mare ens és la mar
(i potser d'aquí en ve el nom)
la muntanya és... com dir-ho?
Una altra mare.
Dues mares amb molts noms,
des que naixem, fins a morir.
Sòlides, perpètues,
i tanmateix canviants.
Us estimeu i odieu alhora,
amb el vostre amant, el vent,
robant-vos la quietud
amb la qual vetlleu els homes.

Miro el dibuix de la carena
i endevino molts turons
que ens infanten rius i boscos,
i que ens fan sentir petits.
Sé que guarden vells secrets
de les fades i follets
que s'amaguen d'ulls poc nets,
prou absents de la innocència.

I miro el dibuix de la paciència
i reconec que poc som res.
Un sol batec del temps,
un alè que se'ns escapa.
I tot i això, dic mare i pare
a aquests nobles elements,
Mentre el meu amant, el temps,
em roba la quietud
amb què els contemplo.