Res no em queda ja per dir.
Els mots sols són el pòsit
de pensaments evaporats
que he decantat de matinada.

Res no té ja cap sentit.
I és aquest el vell sentit de tot.
L'univers no amaga cap secret
que no sigui que ens enganya.

I així mor tot una mica,
pretenent entendre el buit,
el silenci que musica
els afanys i les revoltes.

Tot acaba, feliçment,
en un dolç gir i fos a negre.
Teló de dies mal comptats
que un cop viscuts ja res no en queda.

Celebro doncs aquesta nit
on la penombra es fa grollera
i tanco els ulls, ja decidit,
a saltar-me la barrera.