Sóc la gota d'aigua
que no va voler ser riu.
La meva esquena sent el Sol,
que lentament m'empetiteix
i m'evapora.
Mentrestant
dissolc el tros de món
on he caigut,
i engruno aquesta realitat
petita i limitada.
El meu camí ha hagut de ser
diferent de tots els altres.
I si això vol dir anar sol,
sol he anat,
des de ben jove.
Hi ha qui arriba al mar
sent part del riu.
Hi ha qui vol ser núvol
pluja, neu,
i potser riu, altra vegada.
Si la curiositat et pot matar
és perquè tot sovint
és vida disfressada.