El valor que més estimo
rau en les petites coses.
Quan la nit es gronxa,
en les hores fosques
on tot és dit i tot és fet,
m'abandono a contemplar-te.
I ho faig a la distància justa,
entre abraçada i un petó,
que, de més lluny,
poc en sabria.
Em deixo, sí, surar
en el teu aroma dolç
i deso aquest moment etern
entre els records que tinc més bells.
I així, cada dia,
trobant el tresor de retrobar-te,
mentre el meu batec
li roba temps al temps,
amb l'única dèria imponderable
d'estimar, un dia més,
aquestes grans petites coses.