Ho escric al vent
perquè els mots volin.
Mots que ho han de viure tot,
i així morir.
No escriuré paraules
sobre pedra,
que semblen no morir,
però és el vent
qui les esborra.

Tot és artifici
i relativa realitat.
Tot és mentida,
i aquesta és la veritat.

Mots en paradoxa
que, morint, perviuen,
i en voler ser eterns,
desapareixen.

Moriu, mots meus,
i solqueu l'eternitat
en l'odissea fosca
de les ànimes.