De nou, la foscor vetlla
en el bosc greu del meu desig.
I és, simplement això,
prou motiu per invocar la teva llum.
Quan fibla aquesta absència
i no descansa el mal d'enyor,
sols la drecera del record
fa camí cap al teu cos.
Retornar a la teva pell
com qui ha finit un llarg viatge.
I endinsar-me en el jardí daurat
fins a trobar la font del teu somriure.