Si és sols fred
allò que em queda,
en faig record
del teu caliu.

Si sols deixes
hores buides,
les sé omplir
de tu i de mi.

Sí, sabria estar-me sol.
Però la llum seria grisa.
Pes de núvol sense brisa.
Un camí per qui no el vol.

Quan estimes
és senzill
de l'absència
fer-ne enyor.

I és l'enyor, 
massa sovint,
la mesura exacta
d'estimar-se.

I no és pas necessitat.
És tan sols plaer de viure.
El bell joc d'escriure i riure
mentre sóc al teu costat.