Mentre transito
a poc a poc
pel camí d'aquesta nit,
li prego a la foscor
que em deixi sols
un dit de llum,
sobre el teu cos.
Tal és la set de tu
que hi ha als meus ulls,
que ja no en tenen prou
d'imaginar-te.
I volen ser, els meus dits,
profetes de la forma,
pelegrins abstrets
d'aquest trajecte etern,
Ulisses navegant-te
les aigües de la pell
dubtós d'haver estat rei
en temps passats,
d'una altra platja.