Deixo que flueixi
la mirada pel teu cos,
i que abandoni dolçament
els eixos cartesians
de l'existència.
S'amaga en el teu gest
la poesia de les hores,
i la música dels dies.
S'hi suma la musa
que ara em dicta
el que t'escric.
Ronda un "t'estimo"
amagat a tot arreu,
des que ets present
entre els meus braços.