Dies de mots tendres
al meu hort.
Massa calor, potser,
acumulada als dits.
Canvi climàtic
dins l'agudesa dels meus ulls.
Temps de fibra espessa,
transparent a la saviesa.
De tan clara, incongruent.
Ja no cullo respostes inservibles
de preguntes que he sembrat.
El fruit del meu hort ja no és el fruit,
sinó l'estona i el procés
de cavil·lar-lo.
Regno una Ítaca tan particular
que sóc jo súbdit del viatge.