Sóc vent de nous camins
i no temo la victòria.
Sé que tot és passatger
i aquest sol fet
m'alleuja els peus
dels mals records.
Tinc somriures
per tots els entrebancs.
Són bancs de proves
que confronten el desig
i el dolor de la insistència.
Sóc tossut amb el destí
i ell coneix la meva mena.
Seguim junts,
com bons amics
que s'estimen
i s'esmenen.
És més vell
i en sap de tot.
Jo sols sé
que n'he d'aprendre.
Per això sóc vent
de nous camins,
i no temo la victòria.