De tant en tant
la nuesa de la vida
et mira als ulls.
És un instant intens,
de profunda connexió
amb un no-res estrany
que és pare i mare alhora.
No és el déu temut i mut
que ha de parlar
per boca d'homes.
Ni és tampoc la mort,
de fet, l'únic moment
de lúcida inconsciència.
És més profund.
Com submergir-se
al punt mitjà
de dues cares
d'un mirall,
on es veu tot
i no hi veus res.