No són més poesia
aquests meus mots,
que els teus ulls
quan els llegeixen.

I és així com junts dansem
en la nit alliberada.
Les paraules amagades
fan l'instant incandescent.

No és allò que jo et vull dir,
el que entens amb la mirada.
Tasta els mots amb els teus llavis...
se't desfaran dins l'ànima.

No és pas res d'allò que dic.
Més aviat, és el que callo.
El que tu has imaginat
és molt més del que t'he escrit.

I ara,
toca el núvol amb els dits
i escriu de nou allò que sents.
Veuràs la llum on no hi ha res
i aquests teus mots en seran ombra.