Sento cada floc de llum que cau,
cada segon de menys del dia.
En el meu cos
que defuig ja la batalla
massa dies hi ha desats
i, tanmateix, poca finestra.
Això sí, n'hi ha prou encara
per escriure un horitzó
i dibuixar nius imaginaris
on creixin, jovenívols,
els nous fills
del temps que em queda.
Fulls en blanc té l'esperança
i rius de tinta per creuar.
Allí t'espera el meu viatge
allà on els mots troben el mar.