Peco massa d'estimar,
d'estimar els meus mots encara.
En la meva bella llengua,
sóc aquest trosset de mi.

M'és, aquesta llengua, pàtria.
Pàtria i port, massa sovint,
d'on em volen fer partir
i mal morir en una altra aigua.

És ben trist, això que us dic
que, en la llengua de ma mare,
sóc revolta, quan escric.