Plou, i mentre plora abril,
riuen els dies mentre passen.
Així mateix, cavalquem maig
amb la ironia d'estimar-lo
per saber-lo gairebé ja estiu.
M'atrapo jo mateix, per tant,
en la bellesa de les hores,
com engrunes que són, de mi mateix.
Que existeixen si les visc,
si es destil·len al meu cos
com les gotes transparents
d'una pluja imaginària.
Em calmo així la set de temps,
vivint, pensant, rient,
i fent de cada pas el somni.