Hi ha una poesia oculta
en tot allò que és viu.

També és en tu.

Constant i renovada,
muta i s'interpel·la.
Qüestiona constantment
allò que ets i el que vols ser.

Però compte.

Hi ha també un soroll
que l'atrapa i silencia.
Són dos déus antagonistes
i tu ets el lloc on ells s'enfronten.
Escolta doncs
(més enllà de tu
i més enllà de tot)
aquesta poesia,
i accepta la música que fas,
divinament alçada,
per damunt d'aquest teu jo.