T'estimo,
mentre el meu somni
dibuixa els seus camins
i l'ànima visita obscurs racons.

Sé que t'estimo.
I aquest és el meu far,
per recobrar l'Ítaca perduda,
i guanyar el pols al Polifem.

T'estimo, doncs,
quan per fi torno
del mar de nit que, cec, navego,
amb l'únic meu destí de retrobar-te.

I així és, en mitja faula,
que visc l'aventura de la fosca,
parany de la veritat viscuda 
on escric el somni de tenir-te.