Miro fixament l'andana
del Rodalies de la vida,
i hi veig plors de primavera
com hi veig tardors florint.
És el que hi ha, i em sobta,
dins el zoològic primigeni
farcit d'éssers marcits,
que malden massa aviat
per la vida que no arriba.
Pluja àcida, sovint.
Temps obscurs, sense matisos.
I passa el tren,
i hi pugen i baixen
mil esperits indescriptibles.
Tandes d'il·lusions per viure,
somnis i carències,
temps que semblen atrapats
dins les vies del silenci.