Sempre espero a mitjanit,
rere el llindar d'aquest meu dia,
per a robar-li a la vesprada
el secret dels teus petons.

Goso, amb l'ànima poruga,
ser l'ànsia de trobar-te,
i esgarrapo el tel dels somnis
on la teva pell invoco.

Visc, somio sempre,
el dolç moment
que és estimar-te.