Sobre les velles vies
aquest meu tren camina
i travessa camps i rius
pel camí del bell lloc nostre.
I escolto tremolar la vida,
i crec sentir bramar d'enveja
les rieres polsegoses
per on ja no baixarà cap riu.
Sóc ja sord, de tant sentir-les,
i més cofoi, de ser a prop teu.
Com el Sol, que deixa córrer
els camins de la tenebra,
mentre sap allà on ell va,
convençut que relluirà
per molt que bramin les estrelles.