Somriure missatger
de bondat i saber fer,
tants cops l'ansio
com cops el veig.

Així és el disbarat
d'aquesta intel·ligència
que, sabent-ho els dos,
troba refugi en el silenci.

Apel·lo, doncs,
a la passió dels mots errants,
mentre els camins nocturns
fan esma de trobar-se.

Oh Lluna, crida fort,
amb la llum robada del meu foc,
crida fort el que he de dir
a aquest ésser admirable.

(Per a un home brillant. Per a OB.)