De tant en tant
l'ànima es perd.

Sort de la paraula.

Àncora precisa
que fixa la vida
a un espai concret.

Sort de la paraula.

Del vell truc del mot adient,
que empara el sentiment
i el circumscriu, asèptic,
a un full virtual, inexistent.

De tant en tant
l'ànima es perd.