Tant de bo fos fàcil
fugir, o millor trencar,
els paradigmes obsolets
que ens encotillen.
Traspassar els sostres
inútils i invisibles
de la por i desconfiances.
Mal sostre, el que s'inventa
el teu ésser més poruc.
És d'un vidre inconsistent,
d'un plasma travessable
fet de por i de les misèries
que ja foren oblidades.
Crec en tu
i no temo el més enllà.
I si és prometedor
potser és que t'ho mereixes.
Pots fer el pas endavant
sense temor a perdre't,
sense temor a triomfar,
sense temor a aquest teu nou jo
que després en sortirà.