Telós, teló.
Potser en els finals
hi ha principis amagats.
O potser no.
Qui sap.
La impaciència precipita
el somni daltabaix
de l'estimball.
És el pitjor enemic
de la lluna maragda.
Símbols i més símbols
que ningú no entén,
ni entendrà mai.
Perduts en traduir
el missatge sord
d'un altre món possible.
Ha nascut tot rovellat,
massa espatllat
per revifar-lo.
Queda l'esperança,
més cega encara
que la seva germana
la justícia.
Qui sap si tan sols existeixen,
o són un espectre
d'allò que mai serà.
Ignorància i incertesa
són ara les que campen.