No sóc lluny d'allà on ets tu,
i els meus mots van de baixada.
Per això és que et parlo clar
i el que et dic no et serà estrany.

D'entre els plecs de la memòria
i de lluites que he perdut
trec llavor del que sóc ara
mentre vetllo el meu futur.

Jo vull viure en el somriure
i en el plor, si és que s'escau.
Tocar cel, trepitjar terra,
beure el bé i menjar-me el mal.

I vindran els vents que vinguin,
i els hauré de navegar.
Si ho aposto tot al "sí"
sé del cert que hauré guanyat.