Últims moments
de mirar enrere
a la vella polseguera,
i fer, per fi, bon net de tot.
Deixar d'apuntalar,
en els objectes, el record.
Submergir-me de ple
en l'abisme de l'oblit
i nedar-lo sense por.
Caminar el temps
sense cap crossa evident.
Recitar i cantar la vida
amb l'ajut d'un text absent.
Em queda la present remor llunyana
d'un temor malsà a l'oblit.
Però no penso agenollar-m'hi.
Mentre visqui, seré així.