La versemblança
fa el moment idoni
i tinta de blau cel
les esperances.
I així t'escric,
mesurant el vers
per llegir-te'l,
entre línies,
com si res.
No t'amagaré
entre la forma,
la semàntica,
com qui amaga
dins dels mots
sentits robats.
No.
Trobo més plausible
ser-te franc, sincer,
i d'escriptura simple.
Fer-te fàcil el camí
de reconèixer-te
en les paraules nues,
amb els sentits
que els dóna el temps.