Vinga!
Que el demà t'espera.
Que la nit ja s'ha fet flonja
i la tímida aurora embelleix
les gotes de rosada.
Vinga!
Ara que l'aire encara és fi
i les muntanyes blaves,
amb la seva persistència,
desperten l'horitzó.
Vinga!
Que farem la vida
en petits trossos
i cuinant-la a poc a poc.
Com un sol batec de l'ànima,
com si hi fóssim sols tu i jo.