Ara
Quina bellesa més subtil
la que amaga el temps passat.
la que amaga el temps passat.
Tots els meus camins són ara.
La terra que trepitjo,
la mà que estrenyo,
el petó que em busca.
la mà que estrenyo,
el petó que em busca.
Tots els meus instants són ara.
Són tu.
I no entenen de distàncies
ni de temps.
I no entenen de distàncies
ni de temps.
Quina bellesa més subtil
la de tenir-te, ara.
la de tenir-te, ara.
Escribe un comentario
Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.