Sovint és amagat
rere la màgia d'uns pocs mots.
O dins la pell
d'unes notes escollides.
Poc és evident,
però sempre es nota.
És la fiblada immaterial
d'una substància consistent,
salvatge mossegada
que ens il·lumina l'ànima.
És l'art sempre capritxós,
i poc misericorde.
Sense cap contemplació,
et sublimarà els sentits
i et farà permeable l'esperit.
És per això que me l'estimo.
Assassí de vells patrons,
dolç trasbals de la memòria.