Atención: Tu navegador no soporta algunas funcionalidades necesarias. Te recomendamos que utilizes Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Pere Pèries

poesia música teatre musical narrativa

  • 48
    Mecenas

Campanades

Miro enllà dels vidres
i llegeixo un bell somriure
en la llum primerenca
de les hores.

Un fil de campanades
marca just el pas del temps,
amb la cadència d'un vell poble
que camina a poc a poc.

I entres per la porta
com una bona nova
que perfuma aquest moment,
que promet instants feliços.

Així ho visc, just quan et miro,
i així em torno a enamorar,
Faig, per tant, les paus amb tot,
ja que tot em queda enrere.

Tan bonic i tan senzill,
i tanmateix, tant a l'abast.
És així com ho vull viure,
ser conscient de cada pas.