Sobtada és l'alegria
que encén l'ànima
si et penso.
Carícia imaginada,
petó impossible,
pell, que dibuixa altra vegada
la meva ment maldestra.
Tu, de nou, que t'apareixes
com l'espectre de la nit,
que guia a un Dante de joguina
al Paradís.
T'enyoro,
en tota accepció del verb,
en cada racó del meu record.