Cal destriar massa sovint
i en tot "destriar"
hi ha una renúncia.
Som allò que hem escollit
i som allò a què hem renunciat.
Els temps escruten el camí.
Jutges severs de tan poqueta cosa.
Els temps són, de fet,
aquests camins.
I la vida, depuració d'essència.
Hi ha un fil preciós
que em lliga al món,
i en aquesta gravetat orbito.
Més enllà, espai buit i fred.
Eternitat obscura,
curiosa i desitjable.
És l'autofocus, que no ens permet
de veure amb claredat.
Ens perd la macro del que és micro.
En les hores, el jo dissolt
deixarà un ínfim pòsit de les coses.