Dia a dia, pas a pas,
obro llums on hi ha foscors,
on el meu cor atura el seu batec,
on tot sovint, l'ànima perilla.
Bec sols de la claror dels dies
i no permeto a les ombres ni un neguit.
Massa cops ha claudicat la meva vida
perduda, sense mapes, pels camins.
Ara és llum, claror, olor de primavera,
i sedueix de nou els meus sentits.