El cos és temps
i, la ment, eufòria.
Esclat de llum
i finestra necessària
a un tot desconegut.
La curiositat riu,
bressol de passes,
i la ignorància fuig
cap a racons més foscos.
D'aquest arbre,
sentir n'és flor.
I en el batec del cos,
en l'esclat de la ment,
el sentiment ens defineix
i ens fa ser, per fi, qui som.