Gràcies, entrebancs.
Sou el foc del meu destí,
sou les pedres del camí
i la tardor dels dies blancs

Ciselleu la meva ànima
i sols puc estar agraït.
He oblidat quan m'heu traït
i si he vessat alguna llàgrima.

Ara visc la vida fort.
Sent petit, m'éreu molt grans.
Però ja res no és com abans
i no temo ni a la mort.