No perdré el gest
a les paraules
quan no acompanya el vent.
És massa covard
somiar la retirada
quan ens queda tant per fer.

No senyor.

Sento el trist batec
de tants silencis oblidats,
que crido mentre escric
per construir-li ales a l'aire.

I són les ales
el vehicle imaginari
dels meus somnis
i el rovell de l'ou
del meu neguit.

Diafragma obert
i els ulls en pompa,
cavalco el pont oníric
de les ombres,
mentre s'apaga el que t'escric.