Cada nit, a les dotze,
el meu cor batega estrany.
És normal, és part del joc.
Un peatge vital més
dels que han adornat el meu camí.
Però tant me fa.
Sols vull sentir-lo bategar
sovint retingut pel llast
de records intermitents,
brases d'un foc ja caducat.
Foc nou, quan això passa.
Sols uns segons, i torna
a la cadència natural del meu present.
I gira la vida un altre cop,
com la ruleta d'un destí
on la boleta petitona
tot sovint s'assembla a mi.