L'espasa i la paret
sovint són sols excuses.
No sols caldran les ales
per volar ben lluny, ben alt.
Hi ha d'haver el voler,
trencar la por de creure en tu.
Obstinar-se a persistir,
en persistir i aprendre.
En obrir ben fort els ulls
i imaginar-te els horitzons
que encara estan per vindre.
L'espasa i la paret
sovint és el que som,
i certament, no és la veritat,
perquè som tots fets d'aire.