On és el teu racó invisible
des d'on m'habites?
On veus la llum intermitent
que et fa llegir-me?
Els mots poden ser fars.
Això és cert.
Però ets tu qui el mar navega,
i és amb els teus ulls
amb què sospeses els perills.
El mot és inconscient,
i estrictament anònim.
Asèptic en el món intern
on dins teu aterra.
I allí és on tu el faràs llavor,
i en catalitzaràs l'essència.
No és poesia el que jo escric,
la fas dins teu, quan em llegeixes.