M'estimo els mots,
i visc el seu viatge.
En ells et trobo a tu
i et xiuxiuejo als ulls
la teva pròpia història.

Escric la teva llum a l'aire,
i brollen paraules submergides.
Res que tu no sàpigues, és cert.
Racons oberts entre tu i jo.

M'estimo els mots
i els sento, sí. Ho sento.
Curiós, que tants dies després,
encara em cremin entre els dits.

T'escric, per tant, el poema mil,
un dia qualsevol del mes d'abril.
Rima inversemblant, i no buscada,
Pretext il·literari per ser aquí.