Músiques alienes
omplen l'aire buit.
Dansen i s'estimen,
fosca màgia de l'atzar.

Sobren les paraules
quan manen els sentits.
Literatura feble i erma.
Llarga ombra del destí.

Tot encaixa i suma
sense voler, ni forçar res.
Així ha de ser, i prou,
si és així com ho volem.

Estimo, doncs,
això que ens passa,
i deixo l'ànima gaudir,
que mai no res ha estat tan tot.