El silenci groc dels dies
no alimenta el meu oblit.
Us sé a prop, esperant
entre els plecs humits del temps,
com llops que volen sang.
Sang que no tindreu,
que de les pors
m'han crescut ales,
i dels errors,
m'han nascut ulls.
Morirà l'oblit
i reviurà el record.
I, en el record,
hi sembraré esperança.
Pa per als meus passos,
llum a l'horitzó.