No tinc res en realitat.
És a dir, no posseeixo.
Més aviat, sóc posseït
per l'engany de tenir coses.

No sóc amo de res més
que el poc terra que trepitjo
o de l'aire que respiro
i el breu trànsit de les hores.

Però l'invers de res és ser,
i aquest ser, de fet, ho és tot.
No tinc, però sé que sóc.
I quan sóc, sí que ho tinc tot.

Ser res. Palíndrom indomable.