Més enllà,
sovint és més a dins.
I el parèntesi del cos
és tan sols acotació.
Tan sols pel fet de ser,
esdevenim molt més.
Transcendim el nostre espai
i som petjada i horitzó.
Curiosa imatge,
aquesta d'existir.
Somni passatger
en la nostra eternitat.
Objectiu últim
del nostre jo més íntim.